17 de juliol de 2005
[Diari Pais Digital]
 
Turisme d'interior, paisatge i parcs eòlics als Ports.

Qui no hagin visitat mai els sorprenents paisatges de les muntanyes interiors de les comarques dels Ports i l'Alt Maestrat han de donar-se pressa en acostar-se a ells per a poder emocionar-se amb els seus perfils dibuixats per queixals, turons, ermites, pous de neu i boscos primigenis, banyats d'un silenci gairebé místic. Que per què?

Perquè aquests perfils que han acompanyat el quefer dels seus habitants al llarg de la seva dilatada història, van a veure aparèixer en breu un convidat no desitjat que arruïnarà aquests paisatges que tenen en la seva harmònica combinació d'elements naturals i humans tradicionals el seu major valor. Fa uns dies que van començar les obres del primer parc eòlic dels 67 que transformaran radicalment els paratges i entorns rurals millor conservats de les muntanyes interiors valencianes. El primer d'ells s'ha començat a executar entre els municipis de Vilafranca, Castellfort i Ares del Maestrat. La Generalitat Valenciana informa que amb els 49,5 megawatios de potència total instal·lada, que implicarà la producció anual de 114 gigawatios hora d'energia elèctrica, es podrà abastir a una població de 100.000 habitants de manera no contaminant.

Vist així tot sembla perfecte i idíl·lic. Però donades les característiques tècniques i constructives d'aquest parc eòlic -i de tots els restants que es projecten sobre el conjunt del territori interior valencià-, la seva localització i els dubtes sobre la rendibilitat d'una energia que depèn dels capritxos del vent, -al costat de que ha de ser traslladada a grans distàncies mitjançant impactants línies aèries d'alta tensió- sorgeixen els recels i els temors per una banda de la societat preocupada pels valors ambientals i culturals de les nostres muntanyes i paisatges rurals tradicionals.

Dubtes i temors basats en fets ja contrastats en altres països europeus. En Alemanya per exemple, es planteja actualment desmantellar gran part d'aquests parcs pel seu impacte paisatgístic i la seva escassa rendibilitat, mentre que en algunes comunitats autònomes espanyoles on s'han instal·lat massivament, s'estan donant casos d'algunes centrals de reserva de cases de turisme rural els clients del qual pregunten si són visibles els aerogeneradores des de la casa que pretenen reservar, ja que molts els defugen.

Per altra banda, Sap el ciutadà del carrer, el veí i veïna de cada vila de l'interior, què són en realitat aquests parcs eòlics i el que van a significar en el seu desenvolupament econòmic futur?

El Pla Eòlic Valencià entra en contradicció flagrant amb l'intent de revitalitzar gran part de les nostres comarques interiors mitjançant el turisme rural o d'interior, ja que un parc eòlic recalifica els cims de les nostres muntanyes més solitàries i emblemàtiques com sòl industrial. Algú pot imaginar els paisatges naturals, històrics i culturals abraçats per pobles tan emblemàtics com Vilafranca, Castellfort i Ares del Maestrat, convertits en sòl industrial? A més, cada aerogenerador dels 33 que es compon aquest primer parc eòlic tindrà una altura de més de 100 metres -uns 70 la torre i uns 35 de ràdio les pales-. Algú pot imaginar l'impacte que produiran en un horitzó de paisatges de muntanya, de queixals, turons i cims, visibles des de qualsevol lloc, 33 torres de més de 100 metres d'altura? Sembla ser que els aerogeneradores a instal·lar en el territori valencià són els de majors dimensions d'Europa i en relació amb l'augment de la grandària no només es produïx un major impacte paisatgístic, sinó també una més dura contaminació acústica.

Però hi ha més dubtes sobre la sostenibilitat d'aquestes instal·lacions eòliques en l'interior del País Valencià. No tenim a data d'avui un veritable pla d'ordenació del territori que projecti un futur realment sostenible en les nostres muntanyes interiors. I als fets em remeto. El Pla Eòlic Valencià ha desestimat com zones inadequades per a la instal·lació d'aquests parcs la zona litoral, els llocs amb velocitats de vent inadequades i els parcs naturals existents en l'actualitat -i aquells a protegir en un futur més o menys immediat-, sense tenir en compte la fragilitat d'un territori i d'uns paisatges com els valencians, conformats sobre una estreta franja litoral de menys de 100 km d'amplària i uns 450 quilòmetres de longitud. Una estreta franja en forma de graó topogràfic que farà visibles gran part dels prop de 3.000 aerogeneradores que contempla el pla des de qualsevol punt de la geografia valenciana. Això vol dir que atès que els paratges naturals protegits de l'interior -que a més de ser escassos són en general de reduïdes superfícies- solen ser muntanyes aïllades i amb perfils pronunciats des de les quals són visibles les serres properes no protegides on s'instal·lessin els parcs eòlics, els seus aerogeneradores es veuran i s'escoltarà el seu rotar des d'aquests paratges naturals protegits.

Però hi ha més, si es van preservar els paisatges dels parcs naturals i es recalificó la resta de muntanyes com aptes per a la instal·lació de parcs eòlics, quin tipus d'ordenació del territori és aquesta que no declara com espai protegit gran part de la comarca dels Ports o, encara que no estigui protegida per llei, autoritza la construcció de parcs eòlics en el seu interior?

Evidentment ni els tècnics, ni els polítics, ni la nostra classe empresarial, coneix la realitat històrica, cultural i ambiental de comarques com la dels Ports i l'Alt Maestrat, ja que en cas contrari mai haguessin autoritzat la instal·lació en elles de aerogeneradores amb les característiques dels quals se'ns anuncien.

I tan trista com l'impacte paisatgístic i ambiental resulta ser la informació que els ha arribat als desinformados i escassos habitants d'aquestes comarques, unes 8.000 persones. Quines fàcil ha estat fer callar les veus dels seus pocs habitants amb la promesa de diners ràpids per a les arques municipals i llocs de treball en la instal·lació dels aerogeneradores. Resulta com menys un sarcasme el fet que es publicite que tan sols el parc eòlic que aquests dies està iniciant les obres generarà electricitat per a donar servei a unes 100.000 persones, quan en tota la comarca dels Ports tan sols viuen 8.000. Una prova més que el model de generació d'energia eòlica que es pretén implantar no és l'adequat, ja que hauria d'estar descentralitzat i atendre les demandes concretes de cada comarca de l'interior amb altre model de aerogeneradores de menor grandària, menor nombre i altres localitzacions.

I més trista àdhuc resulta intuir que de segur, els parcs eòlics projectats en aquestes comarques no compleixen la recién aprovada Convenció Europea del Paisatge de 2004. De segur.

I és per tot el comentat amb anterioritat que resulta especialment dolorós pensar que els actuals escassos veïns i veïnes de la comarca han mantingut en peus les últimes quatre dècades el que els van llegar els seus ancestres: uns entorns culturals i naturals irrepetibles que encara mantenen uns paisatges harmoniosos dignes de millor sort. L'última dècada, amb un esforç descomunal, i donats suport amb diners dels fons estructurals europeus, s'ha inventariat gran part del patrimoni, s'han habilitat cases rurals en cada poble, s'ha restaurat gran part de l'arquitectura civil i religiosa més rellevant... En definitiva, s'ha apostat pel turisme rural o d'interior, un turisme que té el seu millor valor i atractiu en uns perfils de muntanyes on el silenci abraça cada dia queixals, pous de neu, turons coronats per ermites, santuaris, masies, fonts, convents... Uns paisatges plens cada any pel silenci dels pelegrins i romanís que pugen, posem per cas, de Catí a l'ermita de Sant Pere de Castellfort, entre perfils de muntanyes i silenci, on ara ja han començat a créixer les torres metàl·liques del nou engany del mil·lenni.

Qui no s'hagin emocionat mai davant dels sorprenents paisatges de les muntanyes interiors de les comarques dels Ports i l'Alt Maestrat han de donar-se pressa en acostar-se a ells si els volen contemplar amb la màgia heretada dels nostres avantpassats, ja que, per desgràcia, la instal·lació dels primers aerogeneradores ja ha començat.