Notícies
30 de octubre de 2005 L'energia renovable, i l'eòlica en particular, s'han convertit gràcies a les ajudes públiques a la seva implantació, a les exigències del Protocol de Kioto i de la UE sobre emissions contaminants, i als 23.000 milions d'euros d'inversió previstos pel govern perquè en 2010 un 12% de l'energia que es generi a Espanya no provingui de combustibles fòssils, en un pastís molt apetitós per a tot tipus de companyies. Fabricants de maquinària, enginyeries, elèctriques, constructores, grups de cabdal risc, ajuntaments i empreses dels sectors més diversos, com Llet Pascual, que acaba de constituir una societat conjunta amb Iberdrola per a construir parcs eòlics i altres instal·lacions renovables a Castella-Lleó, s'han ficat de falç i coz en el negoci. Les transaccions d'actius i llicències s'han multiplicat en nombre i preu, el mercat eòlic domèstic és un dels primers del món en potència instal·lada (9.200 megavatios) i fabricadores i operadors espanyols (Iberdrola, Gamesa, Acciona...) estan al capdavant d'aquestes tecnologies i venen parcs eòlics clau en mà en tot el món, inclosa Xinesa i EE UU: - Iberdrola. És l'elèctrica que ha apostat més forta per les renovables. En el tercer trimestre ha incrementat un 20% la potència procedent d'aquestes energies, fins a arribar a els 3.304 megavatios, però el seu objectiu és contar amb 5.500 megavatios renovables en 2008 (1.000 fora d'Espanya). Compte amb un centenar de parcs eòlics, 133 minihidráulicas, està present en nou projectes de plantes d'energia solar termoeléctrica a Espanya, participa en una societat que va a construir i explotar una planta de bioetanol a Zamora i s'ha aliat amb Total i OPT per a estudiar projectes per a generar energia a partir de les ones. - Endesa. La seva aposta per l'energia eòlica és recent. Opera a través d'Endesa Cogeneración i Renovables (ECYR) que, a la fi de 2004, participava a Espanya en instal·lacions amb una potència total de 2.025 MW, de la qual 1.124 corresponen a energia eòlica i la resta a minihidráulicas, cogeneración i tractament de residus. Endesa té previst destinar 1.900 milions d'euros fins a 2009 perquè la seva potència instal·lada en renovables abast els 4.100 megavatios. - Unió Fenosa. Opera en renovables a través d'una filial creada amb la italiana Enel que reunia, a final de 2004 i en distintes (cogeneración, residus, eòliques, hidràuliques i fotovoltaiques), un total de 870 megavatios. Té en marxa un pla d'inversions amb l'objectiu d'arribar a a final de 2007 un total de 1.280 megavatios en energies renovables a Espanya i Portugal. - Gas Natural. Per a completar la seva aposta per la generació elèctrica, iniciada en 1999 amb el desenvolupament dels cicles combinats, va entrar en el negoci de generació eòlica a final de 2004 amb l'adquisició de l'empresa Sinia XXI. Després de la compra de la navarresa Dersa a l'abril, per 232 milions d'euros, Gas Natural compte ja amb més de 600 MW de potència eòlica en operació i amb més de 1.200 en desenvolupament. - Gamesa. Va obtenir en el primer semestre un benefici net consolidat de 71 milions d'euros i una facturació de 932 milions. Gamesa Energia, dedicada a la promoció, construcció i venda de parcs eòlics, va aportar al grup una facturació de 151 milions i un benefici net de 17 milions. Per la seva banda Gamesa Eòlica, segon fabricant mundial de aerogeneradores, va arribar un benefici net de 35 milions, xifra que suposa un descens del 20% respecte al mateix període de l'exercici anterior. - Acciona. La gran alternativa a Gamesa en el lideratge de la fabricació de aerogeneradores i a Iberdrola en la producció eòlica a Espanya no és una elèctrica, sinó un grup constructor. Acciona ha incrementat en un 37% el seu benefici en el primer semestre, després de fer-se amb el 100% de EHN, gràcies a l'embranzida del negoci eòlic. Acciona Energia està present també en altres tecnologies renovables (biomassa, minihidráulica i solar), així com en la fabricació de aerogeneradores de disseny propi i en la producció i comercialització de biocombustibles. En les últimes hores ha presentat una oferta preliminar pels actius eòlics de Desenvolupo Eolicos (DESA), filial espanyola de l'holandesa Nuon, que pot haver superat els 300 milions d'euros. Desa té instal·lats 274 megavatios. - Cessa. Controlada per Mercapital, Bridgepoint i Juan Luis Arregui, se situa per darrere d'Iberdrola, Acciona i Endesa en megavatios eòlics instal·lats a Espanya. Els seus interessos s'estenen, també, a altres països europeus. - Sacyr.Opera en renovables a través de Valoriza Energia. No renuncia a l'energia eòlica, segons el director general d'aquesta filial, Emilio López, però està més bolcada en el negoci domèstic i internacional de la biomassa i ha pres posicions també en el sector dels biocombustibles L'hora dels biocombustibles L'increment de preus en els parcs eòlics i l'escassesa de bons emplaçaments, al costat d'un petroli cotitzant a més de 60 dòlars, fa el qual comencin a sortir els nombres en altres energies renovables on a més hi ha menys barreres d'entrada. És rellevant el cas de Valoriza, filial de Sacyr, que conta amb una planta que produïx biomassa a partir del olivar i que destina part de la seva producció a l'exportació a Regne Unit, Bèlgica i Holanda. Allí està molt millor retribuïda que a Espanya i s'utilitza per a produir electricitat directament o barrejant-la amb carbó. En Holanda s'està retribuint a prop de 100 euros el megavatio produït amb biomassa, quantitat a la qual cal afegir quantitats per drets d'emissió de CO2. Una situació que ha dut A Valoriza a negociar la seva entrada en el negoci elèctric a partir de la biomassa a Holanda. Acciona i algunes elèctriques també conten amb plantes de biomassa i de cogeneración, encara que alguna assenyala un inconvenient: el cost del combustible, rastrojos agrícoles i de neteja del bosc, és major que el de l'aire, que és zero, i a més quan es fa la inversió en la planta i es crea el mercat de la biomassa els proveïdors exigeixen majors retribucions. En la solar fotovoltaica, assenyala una elèctrica, no surten els nombres sobretot en instal·lacions de més de 100 kilovatios. És molt intensiva en capital (de 5,5 a 6 milions per megavatio). Alguns operadors estan "trossejant" les seves instal·lacions en potències de cinc o menys kilovatios per a burlar al regulador i rebre més ajudes. En les minihidráulicas el problema, segons gestors elèctrics, són les dificultats administratives i les escasses ajudes per a recuperar centenars d'instal·lacions mig abandonades i molt deteriorades. Altre filó de rendibilitat en renovables està avui, pels preus del cru, en el bioetanol i els biocarburantes. I la gran esperança, l'hidrogen, que està encara en desenvolupament incipient.
|